Clergyman's

Paul: La nostàlgia és no voler veure el present dolorós.
Inez: Ah, però, és que en Gil és un romàntic total, ell seria la mar de feliç vivint en una ceguera perpètua.
Paul: I aquesta fal·làcia té per nom complex de l'edat d'or.
Inez: Ah, touche.
Paul: És la creença errònia que una altre època és millor que la que s'està vivint, de fet, és un defecte de la imaginació romàntica de les persones que tenen dificultats per acceptar el present.
- Midnight in Paris

F. Scott Fitzgerald: Aquest home és escriptor. Eh... Gil, oi?. En Gil.
Gil: Gil Pender.
F. Scott Fitzgerald : Gil Pender.
Ernest Hemingway: Hemingway.
Gil: (sorprès) Hemingway?
Ernest Hemingway: T'ha agradat el meu llibre?
Gil: (emocionat) Si m'ha agradat? M'encanta, tota la teva obra.
Ernest Hemingway: Si, és clar. És un llibre bo perquè és un llibre honest. Als homes els passa això a la guerra, no té res de bo ni de noble morir entre el fang, sinó mors amb dignitat. Llavors no és tan sols noble sinó valent.
- Midnight in Paris

Ernest Hemingway: Què escrius?
Gil: Una novel·la.
Ernest Hemingway: Sobre què?
Gil: Sobre un home que treballa en una nostalgeria, saps?
Ernest Hemingway: Què cony és una nostalgeria?
Gil: Un lloc on venen coses velles, antigalles i que... és terrible, oi?
Ernest Hemingway: Cap tema és terrible si la història és veraç, i la prosa és clara i franca i si canta el coratge i el valor en hores difícils.
Gil: Escolta... escolta, et puc demanar el favor més gran del món?
Ernest Hemingway: Digues.
Gil: La vols llegir?
Ernest Hemingway: La teva novel·la?
Gil: Si, té unes 400 pàgines i justament estic buscant una opinió.
Ernest Hemingway: L'opinió és que no la suporto.
Gil: Però si encara no l'has llegit.
Ernest Hemingway: Si és dolenta, no suporto la literatura dolenta, i si és bona, tindré enveja i serà pitjor. No busquis l'opinió d'un escriptor.
- Midnight in Paris